El blog de les formigues / El blog de las hormigas

Felicitats al comitè per la publicació d’aquest article de Joan Coscubiela d’una manera tan oportuna, a pocs mesos vista d’una nova negociació salarial on ara, més que mai, el fantasma de la crisi s’apoderarà de directius, taules i despatxos. Serà bo recordar que, en la nostra entitat, hi ha hagut una nefasta política salarial absolutament arbitrària que, augmentant una miqueta el sou des més desfavorits d’AM i augmentant notablement el del membres del consell de Direcció, ha bandejat la resta de treballadors a una congelació salarial totalment injusta. Precisament, aquesta congelació és el que incideix directament en la caiguda del consum de les famílies i en l’empobriment d’una classe mitjana que durant molts anys ha estat l’autèntic motor del nostre país. I si l’empresariat es carrega alegrement la classe mitjana... ¿qui comprarà assegurances? Aquest any, la Direcció de l’entitat ha d’afinar molt la punteria a l’hora de parlar dels sous per al 2009. Quan tothom anava bé, la immensa majoria dels treballadors de la mútua ens vam estrènyer el cinturó. Potser ja és hora de tenir un respir. A veure com anirà.

Anotado por: Marcel | 14/10/08

El trile y los trileros

¿Sabéis qué es y quiénes son, verdad? Los que muy cerca de aquí, en la Rambla o en la plaza Catalunya, mueven los cubiletes, tienen socios cómplices entre el público y engañan a los cándidos que confían en adivinar dónde está la bolita. Una de tantas formas de picaresca que en este país siempre ha valido para todo, incluso para hacer negocios...

Pues en Agrupació Mútua tenemos un problema. Tras el despido de JC y de HG parece que el tan deseado cambio se ha convertido en un juego de trileros. Los cubiletes se han movido, todos nos pensábamos que sabíamos quién los movía, quiénes eran los cómplices y donde estaba la bola. Y por arte de birlibirloque nos encontramos con que la partida continúa, que no queda claro quién es el trilero que mueve los cubiletes y que los cómplices de la jugada anterior parece que han salido reforzados tras la redada.

Por no hablar de la “bolita” esencial de la entidad, perfectamente definida como objetivo en uno de los primeros mensajes tras el cambio: destacar el concepto de “mutualismo” como filosofía de la entidad. Y si este es nuestro concepto esencial, a nadie se le escapa que, en manos de SC, de JRM y de IM no lo veremos nunca más. Muchos les hemos oído criticar abiertamente el “mutualismo” y achacarle los males de la entidad. ¡Y ellos son los directores de Comercial, Marketing, Planificación y Desarrollo Comercial, etc.! Los señores son así de discretos. Y el modelo de política comercial de SC tiene de “mutualista” lo que él de hermanita de la caridad y, cuando rebosaba poder por los poros, de irrespetuoso con los empleados rasos. Seamos serios, por favor.

Parecía que “todo” iba a cambiar “algo” y no ha cambiado nada. Hay direcciones, como la Técnica o la de Operaciones, que huelen a cerrado, por no utilizar otro adjetivo. En la Técnica, por ejemplo, ¿alguien sabe si se van a solucionar algún día sus contradicciones organizativas? No, parece que no. El amiguismo entre jefes y el miedo a perder el sillón paralizan muchos de los cambios e innovaciones por hacer. En estos territorios no se mueve nada, ni el aire. Y llegado el momento se despide al que “me cae mal”. Muchas veces hemos oído comparar nuestra entidad con los Reinos de Taifas... ¿Será verdad?

Podríamos pensar que aún es pronto. A todo nuevo gobierno se le dan cien días de margen. No perdamos la esperanza. Pero la “nueva” estructura con “viejos” collares no parece demasiado halagüeña y nos recuerda épocas que quisiéramos superar y zanjar definitivamente y para siempre (sin olvidarlas... pero para que no vuelvan). Posiblemente, el trile y los trileros subsisten en nuestras ciudades porque dan una nota castiza y picaresca de sociedad ignorante y retrasada al resto del mundo. Posiblemente, los trileros subsisten en nuestra entidad porque no hay ideas “mutualistas” capaces de dar a la misma el empaque, la prestancia, la singularidad y la dimensión que tuvo antes y que hoy sigue mereciéndose.

¿Y quiénes somos los cándidos que aún creemos en la bolita esencial de las ideas mutualistas? Porque da la sensación de que a menudo se quiera olvidar a esa gente. Somos miles de socios mutualistas fieles a nuestra entidad. “¡Mutualistas, señores SC, JRM e IM! Esa palabreja rara y anticuada (según ustedes) cuya grandeza nunca cabrá en su cabeza”.

Anotado por: El trile y los trileros | 26/10/08

¡Chapeau, chapeau!

Senyors, em trec el barret davant aquest magnífic comentari. Brillant i encertat.

On és la "boleta"? Vet aquí el veritable problema. O l’autèntica solució. Si reinventéssim el mutualisme (com sembla ser que, en aquesta nova etapa, hi ha un bri d’esperança) tornaríem a tenir realment un fet diferencial, genuí i pur. Si Agrupació Mútua combatia les crisis econòmiques sense xarxes comercials ni tecnologies ni marketing durant anys i anys, potser amb el valor afegit i inapel·lable de "soci" vs. "client", avui podria tornar a fer front a les anul·lacions i a la pèrdua de socis en temps de crisis (perquè aquest és el problema real d’ara mateix). O ens pensem que, des de 1902, sempre s’han viscut temps de bonança econòmica? Quan les coses van malament i les butxaques estan buides, les famílies es desfan de les assegurances. I ara, lamentablement, no veuen cap diferència a donar de baixa una assegurança de la companyia X, Y o Z a donar-se de baixa de la mútua... tot cau en el mateix cistell. ¿Per què, doncs, en anteriors etapes, els socis es donaven de baixa d’altres assegurances i mantenien la quota d'Agrupació, molts sense saber ben bé què els cobria, i passant d’avis a pares i de pares a fills? La boleta, senyors, la boleta! Un valor palpable i que ens hauria de diferenciar de debò: el mutualisme.

D'acord, d'acord, ara ja no és el mateix, les lleis de l’assegurança no ens hi ajuden. Però, en canvi, tenim moltes més eines que abans. Per què ens entestem en què el problema de les baixes és un problema comercial? Per què ens entestem a "responsabilitzar" els directors d’oficina de "gestionar" les carteres de tota la vida, les quals es veuen agredides perquè ja no saben ben bé què són i detecten que han perdut la "boleta"? No, senyors, no siguem ingenus. La boleta, el mutualisme, el fet propi i diferencial és un problema d’entitat. Si no sabem on trobar-lo, reinventem-lo. Ara tenim eines. Això sí: qui s’hi posi, que hi cregui fermament. No caiguem en els vells tòpics: ja no s'hi pot fer res, la culpa no és nostra, algú ens va prendre la boleta!

Anotado por: La boleta: el mutualisme. | 26/10/08

La nostra mútua té 106 anys d’història i hi pesa més la tradició del seny i la raó a l’hora de governar (per això ha subsistit fins avui) que no pas la cega ambició i la cultura de la gestió agressiva i imprudent. Aquest darrer virus, lligat al “divisme” dels dos últims consellers delegats, ens hauria de fer reflexionar que la manera d’actuar que els va caracteritzar ja no pot tenir lloc mai més a l’Agrupació Mútua.

Lligat amb això, doncs, ¿per què surten tan sovint en aquest blog referències als winterthurians inoculats a la mútua? Senzillament, perquè han fet tots els possibles, des que van arribar, per demostrar que no creuen en la cultura d’empresa històrica de la mútua; és a dir, que no creuen en el seny, la raó i la prudència. Han practicat mobbings greus, han acomiadat per enveja, han col·locat per amiguisme, han gastat sense fer cap cas dels plans de contenció de despeses, s’han bunkeritzat tot el que han pogut... I el resultat de tota aquesta manera d’actuar ¿quin és? El descrèdit absolut en l’organització.

Probablement, si haguessin entrat a la casa amb el respecte i l’educació per davant, s’hi haurien pogut integrar bé. Però no, van voler pressionar, collar, despatxar, gastar, humiliar... ¿Per què? Possiblement perquè acabaven de sortir d’una companyia i d’una cultura d’empresa on això era el pa de cada dia. Venien de la “incultura” de la rivalitat i de la lluita pel poder.

Ara sembla que es comporten d’una altra manera. S’hi veuen forçats, però no hi estem còmodes, no ens en fiem. D’altra banda, ja és tard per corregir alguns dels disbarats que van arribar a fer amb el permís de JC i HG.

Tenen sort que una empresa no és una democràcia parlamentària. Si ho fos, a la nostra mútua de 106 anys la seva opció política seria, probablement, extraparlamentària.

Anotado por: Ètica empresarial | 28/10/08

BARACK OBAMA CONTRA LOS DESPIDOS EN AGRUPACIÓ MÚTUA

Washington. (EFE).- Barack Obama recordó ayer a los despedidos de Agrupació Mútua a lo largo de estos años durante un emotivo mitin en Carolina del Norte en el que prometió rendir honores a los que "se sacrificaron por nosotros". El candidato se refirió durante su paso por Carolina del Norte a los "héroes callados" que trabajaron en la mutua de este país. "Mañana vamos a traer el cambio a EEUU y a l’Agrupació y a asegurarnos que les rendimos honores y que sepan que ha merecido la pena el sacrificio que han hecho por nosotros", afirmó con lágrimas en los ojos.

"Muchos de los despedidos eran la piedra angular de nuestra entidad y unos hombres y mujeres de logros, fuerza y humildad extraordinarios", añade el comunicado que termina diciendo, "Es con gran tristeza que anunciamos que no cesaremos en la lucha de denunciar los despidos hechos a lo largo de estos años por JLT, JC, HG, SC, JRM e IM”.

Anotado por: Obama | 04/11/08

ACLARACION SOLICITADA POR EL SENADOR ELECTO.

Por error de esta agencia EFE, se omitió a C.S. en la lista de responsables de los despidos de AGRUPACIÓ MÚTUA.

Disculpen.

Anotado por: EFE | 05/11/08

Ignorància i desconeixement en un departament estratègic.

Si vostès agafen la penúltima nota de premsa penjada a la web, “Agrupació Mútua posa en marxa la contractació online”, i llegeixen l’apartat “Sobre Agrupació Mútua”, comprovaran el desconeixement de la pròpia història a què Màrqueting i Comunicació han arribat.

“Agrupació Mútua lidera des de 1902 la cobertura d’assegurances de previsió personal (salut, dependència, vida-risc, vida-estalvi i pensions) i de la llar.”

Primera: això és mentida. Segona: ¿què vol dir “liderar la cobertura...”? ¿Es tracta d’un nou eufemisme enganyador? Tercera: ¿liderem la cobertura d’assegurances de llar des de 1902? ¿Liderem salut, dependència i pensions des de 1902? ¿Com es poden dir tants disbarats junts i en dues línies? Si aquesta casa ha “liderat” alguna cosa des de 1902 són les assegurances de “malaltia”. I curiosament, aquest nom ni apareix.

“Des dels seus orígens, Agrupació Mútua reinverteix l’excedent de l’activitat asseguradora, a través de programes socials, en sectors com la salut, l’atenció a la infància i a la tercera edat, el foment de la investigació mèdica o la difusió de la cultura”.

Ja hi tornem a ser. Quina bestiesa! Senyors, des de fa setze anys (és a dir, des que va ser constituïda la Fundació, el 1992) que l’entitat “reinverteix l’excedent de l’activitat asseguradora, etc.”. Des dels seus orígens, en tot cas, el que va fer va ser tenir un sistema de derrama activa i passiva per contribuir col·lectivament en la marxa de l’entitat o per beneficiar-se, també col·lectivament, de la bona marxa d’aquesta. D’això se’n deia “mutualisme” i, encara que Màrqueting i Comunicació no tingui ni idea de què vol dir aquesta paraula, seria bo que no es publiquessin tants disbarats junts en tan poques línies.

En el segon paràgraf de l’apartat referit de la mateixa nota de premsa, datada el 6.10.08, es parla de “més de 430.000 socis”. En la nota de premsa que comunica la inversió de 5 milions d’euros a Premià de Mar, datada el 20.09.08, es parlava de més de 437.000 socis. ¿Vol dir això que, en 16 dies, s’han perdut 7.000 socis? Per acabar-ho d’adobar, al Dossier de Premsa penjat a la web, datat el 27.10.08, apareix la dada de “més de 400.000 socis”. ¿Hem perdut 30.000 socis en només 21 dies? Senyors, ¿tant costa unificar les dades? ¿O és que “realment” hem perdut 37.000 socis en un mes i en una setmana, és a dir, mil socis al dia?

Tanta ignorància o negligència juntes en un departament estratègic com és Màrqueting Estratègic i Comunicació ens fan posar els pèls de punta.

Anotado por: Qui som? On anem? | 08/11/08

Primer de tot felicitar a Qui som. Sí, amb el temps que porten ja per la casa i encara no s'han enterat de que va la pel·licula. I el que es pitjor, no volen ni enterar-se perque menysprean tot lo anterior.Cóm es pot dirigir sense saber que et portes entre mans? Menys mal que tenim RC per sobre de tots aquests...
Jo vull escriure dels oportunistes. Espero que no es caigui en la temptació de congelar els salaris amb l'excusa de la crisi. Perque.. una pregunta..estem en crisi a l'agrupació? alguns diuen que el resultat de les inversions es negatiu.... Que no paguin sempre els mateixos! Una altre congelació als remeros seria nefasta....

Anotado por: Frudesa | 15/11/08